Uncategorized
Comments 4

02 maig: No pensis en un elefant

L’altre dia vaig llegir (per obligació, tot s’ha de dir) un llibre que em va fer el pes, i mira, us el recomano. En concret, parlo de No pienses en un elefante, lenguaje y debate político (Editorial Complutense), del lingüista americà George Lakoff. És un llibre de capçalera per a tot progressista americà amb càrrec de consciència per no saber contraatacar com és degut l’estratègia conservadora. No obstant, l’obra no només s’adreça al liberal esmaperdut, sinó que dóna peu a la reflexió sobre el paper principal que juga la comunicació a la política. Els conceptes clau de Lakoff? Emmarcar i reemmarcar.

Així, doncs, tot gira al voltant del canvi de marc, les estructures mentals que formen la nostra manera de veure el món. Centrant-nos en el llenguatge i el debat polític que aspira a la Casa Blanca, depenent de quina paraula s’empri el poder de la metàfora farà que s’al·ludeixi a un dels dos models prefixats en la ment del nord-americà, sempre un model més latent que l’altre. D’aquí el prec de Lakoff de no pensar en un elefant, totem republicà: s’han de presentar les idees en un marc radicalment distint al del rival per evitar marcar un gol en pròpia porta.

És un pèl enrevassat, però l’autor s’explica prou bé. S’assenyala també la importància de l’esforç d’inversió dels conservadors en think tanks, dipòsits d’idees, una cantera d’intel·lectuals que treballen per a crear els argumentaris polítics de la ideologia (i l’altre dia ho llegia en un molt bon post de Jesús Gordillo). A l’Estat espanyol això es tradueix en la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (la FAES), presidida per Aznar i, per tant, de dretes. Seguint l’exemple nord-americà i les recomanacions de Lakoff, tot i que ja existia la Fundación Pablo Iglesias, s’especula amb un think tank incipient que ha d’estar capitanejat per Jesús Caldera per a fonamentar les idees socialistes després de les eleccions generals de març. És d’aquests organismes que s’espera la creació dels marcs de què parla el lingüista, tot i que el sistema polític espanyol i el nord-americà tenen peculiaritats que els fa diferents un de l’altre.

Tornant als Estats Units i el seu circ polític, No pienses en un elefante és un llibre tendenciós que dóna les suficients pistes al sector progressista per a guanyar unes eleccions. Caldrà esperar per analitzar si Hillary Clinton o Barack Obama –qui sigui elegit candidat demòcrata- segueixen els consells de Lakoff en la seva carrera cap a la Casa Blanca. De moment, han optat per a colonitzar el Facebook i el web 2.0. Potser el ciberespai és més propici per als progressistes per a traçar nous marcs i treure avantatge als conservadors.

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

4 Comments

  1. Un llibre més a llegir durant l’estiu? Buf… La llista s’amplia.Sempre pot estar bé saber com funciona el tema dels debats.

    M'agrada

  2. Mal pesi, els americans ens porten bastants anys d’avantatge en maduresa del sistema polític. Ha de ser un llibre interessant! Bona recomanació!!Parlant de Hillary i Obama, tinc ganes de veure que faràn quan s’adonin que cap dels dos assolirà prou majoria i hagin de deixar-ne un de banda. Serà un bon espectacle.

    M'agrada

  3. aniol, jo no el veig com a llibre d’estiu xD, però sí que és interessant saber com funciona la ment dels receptors quan desxifren qualsevol informació…wostin, jo també tinc ganes de veure la rabieta de Hillary i Obama, quan un dels dos hagi d’abandonar la cursa electoral 🙂

    M'agrada

  4. Realment és un llibre interessant, però hi ha psicòlegs que pensen que en Lakof no deixa de ser un venedor de fum i desmonten fàcilment les seves teories. Jo, la veritat, no sé què pensar…I més quan Zapatero el va contractar fa dues legislatures perquè integrés un gabinet restringit que el fes guanyar les eleccions amb les seves teories… Enhorabona pel bloc!

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s