Mes: Mai de 2008

28 maig: festa major

Avui l’ordinador s’ha començat a plànyer perquè ja no li cabia ni un trist .jpg més. Res de res. I mentre esborrava arxius que després em faran falta, he trobat en una carpeta perduda la Mulasseta de Valls, i vés, m’ha posat de bon humor: m’ha recordat que falta poc per les festes majors i l’estiu entre la paperassa que m’he d’estudiar. I ara em ve al cap que ahir, fent zàpping, vaig veure com al Canal Reus afirmaven rotundament que els seus gegants eren els més macos de tot Catalunya, i els de Montblanc vinga a enviar mails dient que no, que als de la capital de la Conca no els supera ningú. Doncs jo dic que no, que com la Mulasseta, filla de la Mulassa, no n’hi ha cap. Falta menys d’un mes per al dia més llarg de l’any, Sant Joan. I és que tots els dies haurien de ser Festa Major.

27 maig: la quetxua

– Sí, sí, cadascú amb quetxues, i ja ens ho passarem bé.– Això de les quetxues és bona idea!– Però jo no en tinc de quetxua…– Perdoneu, però m’he perdut. Què és una quetxua?– Una tenda de campanya, una Quechua del Decathlon.– Ah… Vivim en un temps en què les senyores duen manolos als peus, i els qui no poden vestir-se les extremitats inferiors amb tant luxe s’han de conformar amb vambes i xiruques, les de tota la vida. El googlejar està a l’ordre del dia, els pòstits inunden les pantalles planes de les oficines i els aipots substitueixen els walkmans de tota la vida. I és que a Pompeu Fabra li xiulen les orelles -i no per dur l’aipot tot el dia a les orelles amb singles dignes de cantants xiquiliquatrencs com Sebastien Tellier-. Abans, per anar de camping, només necessitaves aspirines, una munió de clínexs, un buf per a l’ocasió, tiretes, i algunes xibeques, però ara t’has de fer amb una quetxua, i sinó, no vas enlloc. PS. Felicitacions al departament de Comunicació …

23 maig: la febre del cromo

Puc dir que els tarragonins són persones constants, perseverants i tenaces, com a vallenca que passa més hores del dia a la Part Alta que a la seva pròpia ciutat. Mai no havia vist ningú amb tanta voluntat per a reunir tota la col·lecció d’un àlbum d’adhesius. Es tracta del Iubilaeum-Tarragona 2008 que, amb els mítics dibuixos de la Pilarín Bayés, commemora en 144 cromos l’Any Jubilar. A sota, un cromo de la col·lecció (prèviament modificat per a que ningú l’enganxi a l’àlbum, la vida del col·leccionista és dura). Pel que he vist, hi ha qui dedica la jornada sencera recollint-los d’establiment en establiment. Ja els veus sortint i entrant de l’òptica Fullana i corrents per a arribar a la pastisseria Rovira, fent abans una paradeta a la llibreria Adserà. Perquè el joc consisteix en anar recollint un per un els adhesius, i molts es quedaran només amb els que puguin aconseguir a la Rambla Nova per aquella mandra que provoca la xafogor que les pluges han deixat pas. Si més no, per exemple, el …

23 maig: lliçó magistral

S’inverteix en el hardware, la tecnologia, no pas en el software, els periodistes. Es retalla personal i temps. Cal explicar-ho tot en un minut. Es dóna com a producte final allò que gairebé només és material en brut. Petit fragment del discurs d’investidura de Rosa Maria Calaf com a doctora Honoris Causa de la URV 160 països en 38 anys dedicats al periodisme. No cal que ara expliqui jo ara la seva trajectòria professional, perquè sobren les paraules. Tan sols calen les imatges que tenim tots grabades a la retina, on hi predominen el rigor informatiu i un estil personal, marcat en últim terme per la seva cabellera vermella, tot plegat tenyit de la seva intenció d’«informar i crear una societat amb una opinió pública sana». Una dada, si més no, inquietant: és la primera dona periodista en rebre el títol de doctora Honoris Causa a Catalunya.

18 maig: el twitter

Ahir, 17 de maig, no sé per quins set sous se celebra el dia d’Internet. Els informatius de Telecinco que tant m’entusiasmen van optar per anar a un poblet perdut amb un portàtil amb wifi i mostrar imatges de la Estàtua de la Llibertat als seus habitants. Però jo no, opto per parlar-vos del Twitter per a commemorar el dia de l’internauta. El Twitter (abans de continuar, et recomano que llegeixis aquest post de Marc Vidal) és un servei gratuït amb gran potencial. Es basa en una pregunta: Què estàs fent? A partir d’aquí, tens 140 caràcters per a escriure un mini-post, hi ha qui et segueix i hi ha qui segueixes tu (followers i followings). Sobre què escriure al Twitter? – Xarxa social i política. Una altra xarxa social com vindria a ser Facebook. Polítics com el president del Parlament Ernest Benach, l’alcalde de la Seu Albert Batalla o el parlamentari Jose Antonio Donaire, i partits com CiU o ERC hi tenen presència. D’altres persones més o menys conegudes presents a Twitter, l’Èric Bertran …