Uncategorized
Comments 2

22 abril: La febre d’alta velocitat

Es comença a parlar dels possibles efectes de l’estació del Camp de Tarragona després de tres mesos de rodatge

“Ara ja entenc el que vol dir Camp de Tarragona”. Amb aquesta expressió i una cara il·lustrativa, un taxista secuitenc narrava quina és la primera impressió d’aquells que tot just baixen d’un dels luxosos Alta Velocitat Espanyola i es troben enmig del no-res, concretament a Mas l’Hereuet. Després dels múltiples rebomboris –ara els taxistes, ara la senyalització, ara torna’m els diners pel retard- la vida continua a la flamant estació de trens d’alta velocitat anomenada Camp de Tarragona, ferint la sensibilitat dels reusencs.

Els trens llisquen per les seves vies des del passat 19 de desembre, però el terra extremadament llampant i net del coliseu ferroviari confessa que no gaire gent l’ha trepitjat encara. Tanmateix, es vol vendre el monstre de ciment de gairebé 55.000 metres quadrats plantat al terme municipal de la Secuita, i vorejant Perafort, com un imant que atraurà un flux important de persones cap a un territori on abans la tranquil·litat era el pa de cada dia. Els més optimistes creuen que les 2 hores i 55 minuts de camí a Madrid faran de la Secuita i Perafort dues grans metròpolis a destacar en el mapa, i tot gràcies a un ànec de metall.

Bons auguris per l’estació del Camp
«Més de 20.000 viatgers passen per aquest edifici cada mes», afirma rotundament Matías Ortega, supervisor comercial de l’estació del Camp de Tarragona. N’està ben orgullós dels primers passos a Tarragona d’ADIF, l’ens hereu de l’antiga Renfe i que és gestor de les infraestructures ferroviàries de tot l’Estat espanyol, ja que els 5.500 bitllets que cada mes es compren a l’estació demostren que la cosa rutlla. Així doncs, fent un simple càlcul es pot comprovar que els trens d’alta velocitat, de 350 places cadascun, no van buits però tampoc plens a vessar.

Pel que comenta Ortega, el futur és molt esperançador, sobretot amb la continuació de la línea d’ample internacional que espera que algun dia arribi a Barcelona i a la frontera francesa. De cara al 2010, Renfe Operadora, la companyia que s’encarrega de l’explotació dels ferrocarrils, perdrà l’exclusivitat d’ús dels rails i, a partir d’aquest moment, entraran en joc les empreses privades de transport ferroviari, tant de persones com de mercaderies, tot i que l’estació del Camp de Tarragona només es dedicarà als passatgers. Ara per ara, 6 empreses compleixen els requisits per a intentar fastiguejar el que havia estat el monopoli de Renfe, encara que «ja veuran si els convé arriscar-se o no» afegeix el supervisor quan explica que ho tindran ben difícil sense comptar amb subvencions del govern espanyol. L’abaratiment de costos que ha trasbalsat els aeroports amenaça seriosament a fer-se un lloc en el sistema ferroviari. Matías Ortega ho té present, però això no li treu la son.

Executius, madrilenys i satisfets
El que sí que li treu la son a la propietària de l’única cafeteria que per ara ha obert a l’estació són les queixes dels usuaris de les classes Preferent i Club dels trens AVE, que donarien el que fos per relaxar-se en una «sala VIP». Amb un cop d’ull ràpid a l’estació es pot comprovar que els únics que la poblen són els executius que complementen el seu vestit jaqueta amb la sobrietat del maletí i la corbata. «De moment, en aquest període de rodatge només hem atès a homes de negocis provinents de Madrid que es dirigeixen a la BASF i a la refineria», constata Miguel Rodríguez, empleat d’una de les dues empreses de lloguers de vehicles, «però esperem que canviï la tendència a partir de Setmana Santa i sobretot a l’estiu, quan les famílies acomodades viatgin».

I és que creuen que el parc temàtic Port Aventura i les platges de la Costa Daurada seran, més que mai, un bon reclam. Tot i així, mentre la noia del taulell d’informació turística fa badalls per manca de feina i la jove de l’altra companyia de lloguer de cotxes es dirigeix a la cafeteria que «no té preus pensats en l’economia dels treballadors», l’encarregada de l’atenció al client explica que només té constància de dos retards dels trens el gener per culpa del temps, però que ara «tot va perfecte, els horaris i la velocitat» i que això es reflecteix en «la satisfacció dels viatgers». El que alguns usuaris no troben tan perfecte és que no hi hagi cap quiosc a la vora i les llargues cues per a validar el tiquet al pàrquing de 633 places; d’altres reivindiquen la «descentralització» i la ubicació de l’estació que «dóna dinamisme als petits ajuntaments dels pobles veïns».

Fins ara, la polèmica ha estat servida durant mesos per l’estació del Camp de Tarragona –o com s’hi vulguin referir- i fins que no hagi passat un temps prudencial no es pot parlar de problemes, ni de mancances ni de beneficis. Les noves perspectives per a la indústria, el comerç i el sector turístic són només esperances en boca de tots aquells qui treballen per a oferir el millor servei a l’usuari en una estació moderna i amb possibilitats. Temps al temps. De moment, tot aquell qui s’hi vulgui atansar per a formar la seva pròpia opinió no es perdrà pas, els cartells i indicatius cap a “Camp de Tarragona” s’han convertit en una autèntica plaga.

* Reportatge escrit el maig de 2007 per a alguna assignatura que no sé ben bé quina era. Ara mateix n’estic intentant fer un altre i no em surten les paraules. Tinc la sensació que abans tot era més fàcil. Uf.

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

2 Comments

  1. Ara he entès això de l’AVE, era perquè els executius de Madrid poguessin anar a la BASF i la petroquímica. Tant costava que ens ho diguessin des d’un bon principi?

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s