Mes: Abril de 2008

27 abril: Victoria (que no Nike)

Aquest diumenge m’he aixecat i mig sonàmbula he vist a l’altre banda del passadís de casa una sabatilla Victoria negra, sense cordons, sola, desamparada, sense la seva parella corresponent. No he hi pensat més i he baixat les escales per esmorzar. Mentre el microones complia el seu minut rigorós donant voltes escalfant el got de llet del diumenge ressacós que comença sempre amb Nesquick, mig endormiscada jo, m’ha vingut un flaix d’aquells mítics festivals de final de curs amb sabatilles Victoria, al maig, quan la sola blanca s’enganxava a l’asfalt de la pista de bàsquet del col·legi mentre sonava “El ball de la civada”, “Margarideta llevat de matí” i altres succedanis enregistrats en cinta Hi-8. Com es poden tornar a portar?! Per què les Victoria han de ser hot i amazing? I ara també ens diuen que es tornen a portar els pantalons de campana i les Rayban estil retro -què en fem ara dels pantalons pitillo que tenim a l’armari?!-. Oh, societat consumista! Aquesta punyalada trapera de la moda i al bon gust en …

22 abril: La febre d’alta velocitat

Es comença a parlar dels possibles efectes de l’estació del Camp de Tarragona després de tres mesos de rodatge“Ara ja entenc el que vol dir Camp de Tarragona”. Amb aquesta expressió i una cara il·lustrativa, un taxista secuitenc narrava quina és la primera impressió d’aquells que tot just baixen d’un dels luxosos Alta Velocitat Espanyola i es troben enmig del no-res, concretament a Mas l’Hereuet. Després dels múltiples rebomboris –ara els taxistes, ara la senyalització, ara torna’m els diners pel retard- la vida continua a la flamant estació de trens d’alta velocitat anomenada Camp de Tarragona, ferint la sensibilitat dels reusencs. Els trens llisquen per les seves vies des del passat 19 de desembre, però el terra extremadament llampant i net del coliseu ferroviari confessa que no gaire gent l’ha trepitjat encara. Tanmateix, es vol vendre el monstre de ciment de gairebé 55.000 metres quadrats plantat al terme municipal de la Secuita, i vorejant Perafort, com un imant que atraurà un flux important de persones cap a un territori on abans la tranquil·litat era el …