Uncategorized
Comments 4

La mona rodona



Recepta del pa de pessic (que posteriorment podreu convertir en una mona de xocolata):
– 4 ous (amb el blanc de l’ou i el rovell separats)
– ratlladura de pell de llimona (no molta que sinó sap massa a llimona, el toc just)
– 1 iogurt (el més barat que tingueu a casa, més bo, com el Griego de Danone, us surtirà el pa de pessic com a massa dur)
i atenció, no llenceu el got de iogurt, ara el reciclarem:
– 2 gots de iogurt plens de sucre
– 3 gots de iogurt plens de farina
– 1 sobre de “Levadura Royal” (sí, d’aquesta marca)
– 1 mica de sal (no us passeu tampoc)

Com ho preparem? Ben fàcil.
En primer lloc, posem els 4 rovells, i hi afegim el nostre iogurt, després l’oli, el sucre i la llimona. Remenem bé, fins que quedi una pasta líquida, com espumosa.

Després hi aboquem la farina i el sobre vermell de llevat. Aquest pas és fàcil, i tornem a remenar.

Ara ve el que és més complicat, i la clau de tot pa de pessic. És l’hora de la clara d’ou, que s’han de posar a punt de neu amb esforç i sacrifici, i pels més privilegiats, doncs amb aquella màquina de les varilles. Ho aboqueu tot junt, i remeneu, però de manera suau, perquè sinó les clares es desmunten i el pastís us quedarà aixafat i no hi haurà ni déu que se’l vulgui menjar.

Ah, sí, hi posem la sal, perquè als postres dolços també se li ha de posar sal perquè ho va dir un dia l’Arguiñano.

Tot això va en un motlle, la forma va al gust de cadascú. N’hi ha que prefereixen un motlle rodó amb un forat al mig, d’altres tenen un en forma d’osset que el van comprar a la Venca Catálogo, també ens serveix. Però per fer el clàssic pa de pessic per a la clàssica mona de pasqua és molt millor un de rodó, sense complicacions.

El nostre motlle rodó va dins el forn, que estarà a 180 graus centígrads, precalentat una estoneta abans i ho deixarem tres quarts d’hora. Anirem vigilant i punxant a veure si està fet, vigilant que no es cremi i que no es quedi cru per dins, que pot passar. En aquest cas, tampoc no se’l voldrà menjar ningú.

I ja està. 😉

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

4 Comments

  1. Jo he sigut una de les conilletes d´’indies que ha provat esta mona, i sincerament, no no no ni ha cap d’igual , ese arte fn mones de crema!! Mol bé Esther, ara només falta saber fer primers i segons i em tens cada dia dinan a casa teva XD . Bona nit guapeee!

    M'agrada

  2. sònia, l’any que ve més mona! i no menjarem canelons congelats, no, no… xDwostin, sí, als plats dolços cal tirar-hi sal, no sé per quina raó, igual que al tomàquet fregit se li ha d’afegir sucre per a contrarestar l’acidesa. camino incierto, lo siento, pero no te puedo enviar via blog un trocito de pastel… 😛

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s