Mes: Març de 2008

Solidaris per a…?

Mentre dinava a corre-cuita i fent una ullada ràpida al Diari de Tarragona, he vist que la vinyeta de Faro d’avui expressava una gran veritat. Què fan els altres pel Camp i les Terres de l’Ebre? I també per Lleida i Girona, no me n’oblido. El centralisme és el nostre pa de cada dia quan, ni de bon tros, Barcelona és el melic del món. No dic que tothom ho pensi, ho digui o ho tingui en compte com a tal, però molts sí. Destinar tots els recursos a una sola àrea urbana frena el desenvolupament de motors de creixement en potència que tenen molt a dir i a fer, i que també necessiten d’ajuda per a tirar endavant els projectes d’una ciutadania amb moltes il·lusions. He dit.

Fet amb esforç femení, of course

Me n’oblidava. Camino incierto em va nominar per aquest premi, el Premio por su Esfuerzo Femenino, creat per El blog de Nyki. I mira, m’ha fet il·lusió, perquè jo pocs premis guanyo, dels únics el premi de dibuix del supermercat Esclat del meu poble, i ni això, que vaig quedar 7a. Bé. El tema és l’esforç femení. La veritat és que no hi ha gaires blocs de dones, no entenc per què deu ser. Però tot i així, n’hi ha pocs i molt bons, i totes hi posen aquest esforç femení, i perquè no ens agrada el sexisme direm que el sector masculí també hi posa el seu esforç masculí, va. Blocs de dones que jo visiti i que us recomani? El de Camino Incierto (és clar! molt acollidor, per cert!), el Feminitzant la Tarracosfera (amb apunts originals sobre l’actualitat tarragonina i diria que la blocaire pionera dels blocs del Camp), el de la Roxiña (gallega i ara amb seu a Dinamarca, jo de gran vull ser com ella), i la Lolacomomola (les petites grans …

Revistes de tendències

Lea el siguiente texto y responda a las preguntas que se formulan a continuación: Electric-pitillos¿Existe algo más eighties-marika-glam que unos pitillos plateados eléctricos? Estos pantalones son un must de esta temporada, perfectos para un concierto y para todo buen indie-groupie que quiera subirse al escenario con el artista de turno en pleno directo, con un poco de suerte el típico segurata que se dice a sí mismo: “No tengo ni guarra de qué va esta movida”. Todo es echarle morro. Una cosa es segura: como David Bowie los vea, se hace ipso facto con unos para, por ejemplo, hacer una de esas giras remember ochenteras que son ya oficialmente el hype del momento (cómo se nota la crisis de la industria discográfica). H Magazine, Marzo de 2008 1. COMPRENSIÓN DEL TEXTO, CONTEXTUALIZACIÓN Y EXPRESIÓN 1.1. Escriba un resumen e interpretación del texto en no más de tres líneas. [1,5 puntos] 1.2. Proponga un sinónimo, apropiado en el texto, para indie-groupies, hype, no tengo ni guarra,eighties-marika-glam y escenario. [2 puntos] 1.3. Encuentre un latinismo que discuerda …

La mona rodona

Recepta del pa de pessic (que posteriorment podreu convertir en una mona de xocolata):– 4 ous (amb el blanc de l’ou i el rovell separats)– ratlladura de pell de llimona (no molta que sinó sap massa a llimona, el toc just)– 1 iogurt (el més barat que tingueu a casa, més bo, com el Griego de Danone, us surtirà el pa de pessic com a massa dur)i atenció, no llenceu el got de iogurt, ara el reciclarem:– 2 gots de iogurt plens de sucre– 3 gots de iogurt plens de farina– 1 sobre de “Levadura Royal” (sí, d’aquesta marca)– 1 mica de sal (no us passeu tampoc) Com ho preparem? Ben fàcil.En primer lloc, posem els 4 rovells, i hi afegim el nostre iogurt, després l’oli, el sucre i la llimona. Remenem bé, fins que quedi una pasta líquida, com espumosa. Després hi aboquem la farina i el sobre vermell de llevat. Aquest pas és fàcil, i tornem a remenar. Ara ve el que és més complicat, i la clau de tot pa de pessic. …

21 de març: dia mundial de la poesia

Avui tenia previst actualitzar amb el gos català que sap sumar, però millor que en Monegal no ho explicaré jo, i abans d’un diari m’ha caigut un desplegable on hi deia que el dia 21 de març és el Dia Mundial de la Poesia. Jo poetessa no sóc (ni ho seré) perquè per desgràcia mai no he sabut fer mai rodolins, ni amb el meu propi nom quan estava a primària (el més aconseguit, l’Esther es banya al riu Ter). Però admiro els poetes, per la senzillesa amb què transmeten, quan jo necessito tres folis. En fi, deixo la poesia o l’art de trobar pels qui en saben, i commemoro el dia -del qual ja en queden poques hores- amb un poema amb cara i ulls. Posaria algun de Martí i Pol, però són massa tristos, o de Lluís Llach, que considero tot un poeta i que em va emocionar en el seu concert a Valls de la seva última gira. Tot i que Les roses recordades de Salvador Espriu és un dels que més …