Uncategorized
Feu un comentari

Un exprés provinent de l’Orient


Tal dia com avui, però fa un any, va sortir aquest article. M’agrada el text, potser pel tema, que és bastant entranyable. De totes maneres, aprofito per desitjar-vos bons reis, que us portin molt carbó i que us toqui la fava! 🙂

Tot cofoi, l’Albert repassava una altra vegada els seus catàlegs de joguines, per assegurar-se ben bé de no haver-se deixat res en la seva carta. I és que aquest menut vallenc de 4 anys tenia moltes ganes de rebre els Reis, que arribarien al voltant de les set de la tarda a l’estació de tren de Valls a bord d’un exprés provinent de l’Orient.
No en té cap dubte: el Pare Noel li ha portat algun regalet, però Ses Majestats els Reis Mags són els seus preferits. L’Albert té plena confiança en el rei Baltasar, explica amb il·lusió que cap 6 de gener no li ha fallat. Enguany té ganes de fer-se amb un supermercat de joguina, un cotxe teledirigit, un Scalextrix, un patinet, una disfressa de l’heroi Spiderman i també algun joc per a la Play Station. Molt segur d’ell mateix, confessa: «I tant que m’ho portaran tot!», però mira de reüll el seu germà Amadeu, de 12 anys, i murmura en veu baixa: «Jo m’he portat molt bé, però el meu germanet no». Amb un gran somriure i una abraçada, el petit de la casa rectifica: «Sí que ha sigut bon minyó, perquè m’estima molt».
En braços de la seva mare i entre la multitud a l’andana, l’Albert va aconseguir donar la carta als Reis. Espantat per la impressió d’haver estat tan a prop dels Mags que ha esperat amb tant d’afany, l’Albert i la seva família van dirigir-se a saludar des del passeig de l’Estació als Mags i als patges, alguns d’ells en les tradicionals carrosses i altres en quads, i a recollir molts caramels. Només quedava esperar que en Baltasar trobés la seva casa i el mitjó de l’Albert penjat a la llar de foc.
This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s