Uncategorized
Comments 2

Queixes (per vici, és clar)


A la vora d’aquest escrit, vet aquí el fòrum romà del segle XXI a Tarragona en hora punta, i creieu-me, els decibels que es concentren en aquesta sala arriben, a vegades, a ser insuportables. Resulta que aquest escampall és, en teoria, la biblioteca dels alumnes de comunicació de la URV, i calia immortalitzar, doncs, aquesta imatge per a la posteritat.

Seguint l’ordre del dia -d’això no en disposem d’imatges, demano disculpes-, és preocupant i, de fet, em preocupa bastant el nou pàrquing de la facultat de ciències jurídiques. Ahir, quan em disposava a tornar a casa cap allà a quarts de set de la tarda, algú havia aparcat a un dit -no exagero!- per davant del meu cotxe i a dos dits -tampoc no exagero!- per darrera. Cap maniobra possible per a sortir de la trampa mortal.

Recapitulem i imaginem-nos mentalment la situació. El fet és que vaig estar-me una hora i dos quarts, refugiada dins el Clio, aguantant amb estoïcitat la ventada monumental del moment i, alhora, amb la il·lusió de veure-li la cara a aquests torracullons (i mereixedors d’altres renecs) que havien aparcat allí perquè sí. A més, no hi ha ningú al pàrquing que vigila qui i com s’aparca…? I el rumor que circula que, després de Nadal, en aquest pàrquing, ara gratuït en aquesta ciutat de les zones blaves i els aparcaments soterrats pels núvols, aparcar-hi costarà “a preu d’estudiant”? I quin és el preu d’estudiant…? i tantes preguntes pre-nadalenques? Serà culpa d’haver estat exposada gran part de la jornada als decibels de la biblioteca?

Au, doncs ja m’he desfogat. I després diran que els estudiants ens queixem per vici.

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

2 Comments

  1. Estoy contigo, con esa cantidad de decibelios en la biblioteca no hay quien c… pueda estudiar. Te veo bastante quemadilla por el tema parking (la verdad es q no es la primera vez q tienes una experiencia “agradable” en tan maravilloso lugar de la URV). En fin, has hecho bien en quejarte (y no por vicio), que quejandose es como se cambian las cosas.Un petonet!

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s