Mes: Novembre de 2007

Frases que mereixen ser exposades en aquest bloc (primera part)

Fa gairebé sis mesos que l’Ariel n’és un més al consistori reusenc, ha fet córrer rius de tinta, i vés que he de dir jo ara de nou. Però és que una frase que he escoltat avui m’ha tocat la fibra sensible, part de les declaracions a una entrevista de caràcter que uns companys de classe li han fet. I jo n’havia de deixar constància en algun lloc:“El juantxisme és una manera casolana de ser friki“. La foto, gentilesa de Google i extreta de la pàgina oficial del partit CORI

Masclisme, bronques, gelosia

La meva espera de cinc minuts llargs en cert semàfor s’ha fet més amena. I tot gràcies a aquestes margarides i l’estètica neo-hipi de la campanya publicitària -que no deixa de ser institucional- amb aquest eslògan verd poma “L’amor ha de ser lliure” i aquesta jovenalla que s’estima i totes aquestes coses. Si no els heu vist, els cartellets, poc sortiu de casa, fills meus. Caram, l’amor ha de ser lliure. Lliure de masclisme [de feminisme no?], lliure de bronques [especifiquem quines, siusplau], lliure de gelosia, lliure de no et posis aquesta faldilla [!]… L’enfoc no és gaire encertat, pressuposen qui és la víctima i obliden certs matissos. Cert és que les xifres són esfereïdores (tres víctimes al Camp de Tarragona aquest 2007 per violència domèstica i mig miler de trucades de la demarcació al telèfon de l’Institut Català de les Dones, si no recordo malament), però la bona voluntat dels cartellets no ho aturarà pas tot això.

Y el pollo con una pata…

Això m’ha deixat sense comentaris… El País, 10/10/2007 Condenado por intentar atracar una tienda en Tarragona con dos patas de pollo Miguel R. B., de 21 años, fue condenado el viernes a pagar una multa de 50 euros como autor de una falta de vejaciones insólita. Miguel venía de hacer la compra en un supermercado y decidió entrar en una céntrica tienda de Tarragona, Ofimega. Una vez en el mostrador, con tono serio y amenazante, espetó a la dependienta: “Dáme todo el dinero de la caja”. Al tiempo que decía eso elevó su brazo derecho. Llevaba puesta una chaqueta y en la parte inferior de la manga, se distinguía un bulto. Por sus gestos -tenía metida la mano izquierda dentro de la chaqueta- y desafiante mirada, dejaba entrever que portaba un arma. Al menos así lo interpretó la dependienta, que creyó que el bulto era un arma de fuego. Muy asustada abrió la caja, cogió el dinero y, cuando se disponía a entregarlo, el supuesto atracador le soltó: “¡Que no, mujer, que es una broma¡”. …

Més que vergonyós

A Roma es van viure escenes de guerrilla. Petards, pedres, batalles campals i, fins i tot, un autobús en servei (i ple de passatgers) que va ser frenat i gairebé bolcat… Així va ser la tarda viscuda als voltants de l’Olímpic. Dia negre que va acabar amb uns quants ferits de consideració. Avui, 12-nov-07 Vergonyós per part de la policia i, és clar, per part dels tifosi. Vergonyós per a la societat italiana. Vergonyós aquest “error tràgic”, dos trets a l’aire per a “dissuadir”, que van acabar amb la vida d’una persona. Més que vergonya, fa pena. El futbol no era només un joc? En què ho hem convertit? ******** En Roma se vivieron escenas de guerrilla. Petardos, piedras, batallas campales y hasta un autobús en servicio (lleno de pasajeros) que detuvieron y casi hicieron volcar… Así fue la tarde que se vivió en los alrededores del Olímpic. Día negro que acabó con unos cuantos heridos de consideración. Avui, 12-nov-07 Vergonzoso por parte de la policía y, claro está, por parte de los tifosi. Vergonzoso …