Últimes entrades

Els belgues miolen a Twitter

Ahir cap allà a quarts de dotze de la nit, Twitter es va començar a omplir de gats. De fet, no és res nou: segons un estudi d’aquells d’atribució dubtosa, a la xarxa cada dia es publiquen 3,8 milions de fotos de felins al món, més que selfies, cosa que no sé ben bé com interpretar. Però els fets d’ahir eren comunicativament molt interessants, ara que les xarxes socials s’han convertit en el nostre pa de cada dia.

Ciutadans belgues i turistes havien començat a tuïtejar al vespre sobre els moviments de la Policia prop de la Grand Palace de Brussel·les en una operació antiterrorista que té el país (i el món, què us he de dir) amb l’ai al cor. The Guardian va il·lustrar-ne el minut a minut. Per tal de no obstaculitzar la investigació i airejar el què s’està coent al país dels musclos amb patates fregides, la Policia i el ministre de Defensa belga van demanar que, si us plau, no difonessin imatges mitjançant de les xarxes socials.

Burletes de mena, els belgues van començar a respondre amb milers de ‘memes’ de gatets amb el hashtag #BrusselsLockdown

Vista la resposta massiva dels belgues, avui la Policia ha premiat els gatets de Twitter amb un gest de complicitat a les xarxes socials pel “servei” prestat ahir al país:

Tot plegat ens duu a reflexionar sobre el poder d’una convocatòria en xarxes socials, el (des)obeïment i la col·laboració ciutadana amb el poder, i com agafa una dimensió global en què tot el planeta respon davant la CATastrofe en temps real. Bon exemple el dels belgues, prenem-ne exemple!

La vida (no) és digital

La nostra vida és digital. Hem convertit els instants en píxels, els records tenen ara una descolorida tonalitat filtre Toaster i qualsevol declaració d’intencions porta una sevillana a darrere. No passem pàgines, fem tap-tap sobre la pantalla. Reclamem els nostres drets a cop de coixinet. El wifi és el nostre pa de cada dia. Però, per sort, tot no és digital, oi?

Aquest bloc sí que és un calaix de sastre digital: comunicació, noves tendències i allò en el què està mutant el periodisme. Torno a reinaugurar-lo, que ja tocava. Benvinguts!

lonelyplanet

S’acaba el viatge per a Lonely Planet?

El vídeo no va acabar amb les estrelles musicals de la ràdio, però sembla ser que els webs que permeten als usuaris generar els seus propis continguts sí poden fer trontollar a les grans editorials. És el cas de Lonely Planet, l’empresa que edita les mítiques guies de viatge amb seu a Melbourne (Austràlia), amb avui més de 500 títols en paper disponibles al mercat sobre 192 països. Segons The Guardian i Forbes, la companyia està acomiadant els editors amb més recorregut, que aportaven coneixement sobre les destinacions, els mètodes de recerca i investigació i, en definitiva, les habilitats periodístiques.

Llegir més

Captura de pantalla 2014-08-25 a las 00.42.29

L’art de saber desconnectar

Una persona qualsevol consumeix informació durant 12 hores al dia de mitja. 100.000 paraules en un dia. 201 fulls escrits per davant i per darrere amb espai simple. I de tot plegat, de tota aquesta quantitat ingent d’infoxicació, només en recordem el 10%. Què us pensàveu, doncs. Llegir més

europe

Explicar Europa des del seu cor, Brussel·les

Encens la televisió, i de nou, parlen d’ella. Una mirada furtiva al diari, i sí, la portada li dediquen en exclusiva. Els tuïts efervescents al telèfon en vénen i en van plens durant tot el dia. Són molts els qui insinuen que ella ens fa la vida difícil, però és ben al contrari: Europa ens és cada vegada més propera i les seves decisions ens afecten a tots. La coneixem gràcies a la tasca que fan els professionals que hi treballen i, com no, de la mà dels informadors -al peu del canó a la redacció i corresponsals- que segueixen la seva agenda, que marca l’actualitat als estats membres i arreu del món.

Llegir més